Posa't les ulleres - anàlisi de les lectures

Amb la lectura del llibre La rosa de paper podem establir un clar paral·lelisme amb el poema de Vicent Andrés Estelles, Cançó de la rosa de paper. Des del títol, el protagonista, l'argument de la història i totes les metàfores que trobem als dos textos. Gemma Pasqual aposta per una adaptació del poema original en forma de novel·la biogràfica del propi Estellés. Un llibre ple de poesia.

Ens posem les ulleres de Vicent Andrés Estellés per fer l'anàlisi de les dos lectures que presentem al blog.

El títol

Ella tenia una rosa, una rosa de paper

La primera coincidència que trobem és el títol d'ambdues. Gemma Pasqual pren el nom del poema i destaca la rosa de paper com l'element al voltant del qual gira l'argument de la història com fa també Vicent Andrés Estellés. La rosa de paper com a símbol de la llibertat. Una metàfora de l'agermanament i la resistència de tot un poble front a la censura i la repressió de la dictadura.

El protagonista

és el fill del forner, que feia versos...

El jove Vicent és el protagonista del llibre de Gemma Pasqual que escriu una novel·la que camina entre una obra biográfica del poeta de Burjassot adaptada per a xiquets i xiquetes a partir de 10 anys i la història que relata Estellés al seu poema però que en este cas és una aventura juvenil. El relat del llibre comença presentant a Vicent, fill del forner del poble que li agradava escriure. A partir d'ahí descriu la vida al poble, els jocs amb els amics i les rivalitats, els sopars a la fresca, l'horta, de les tradicions i la cultura que "els homes de les tisores" han prohibit, etc. En definitiva, la vida de la posguerra contada des de la perspectiva i la innocència d'un jove Estellés. Una aventura que narra com un poble va resistir la dictadura.

Al contrari que el poema d'Estellés, Gemma Pasqual li posa nom a la dona de la rosa de paper. La senyora Teresa és l'altre dels personatge principals del llibre. Una dona entranyable, tendra, culta i valenta, tot allò que perseguia la dictadura. Ella era la receptora de les notícies amables i prohibides amb les quals creixia la rosa de paper, la resistència i l'anhel de llibertat del poble.

El argument

Però al carrer on vivia, però en el carrer on vinqué...

Com ja hem comentat l'argument de les dos lectures és el d'una dona que va confeccionant una rosa de paper a partir de diaris prohibits per la censura i com un poble s'uneix per amagar la rosa i fer-la créixer resistint així a la dictadura. Un argument que el llibre completa a partir d'una biografia de Vicent Andrés Estellés adaptada al públic juvenil en forma d'aventura per part de Gemma Pasqual.

Els símbols

La rosa de paper no és l'única metàfora que trobem al llarg de les dos obres. El poema d'Estellés està carregat de simbologia. Un llenguatge poètic que Gemma Pasqual agafa per adaptar-lo a un llenguatge narratiu i senzill per facilitar la comprensió dels lectors i lectores a les quals es dirigeix. Posem alguns exemples:

• "Els homes de les tisores": És la dictadura militar que s'estableix i els homes de les tisores són els censors que es dedicaven a perseguir i prohibir la llibertat d'expressió.

• "Les mans del poble es passaven una rosa de paper": És la resistència del poble que mantenia en secret la cultura.

• "un diari groc del temps": Fa referència al context de censura on ja no hi ha diaris i els que queden són vells, d'altre temps de llibertat d'expressió i d'informació.

• "l'ajuntament": és un símbol del poder, de la dictadura franquista que es va establir a les institucions que abans van ser democràtiques.

• Homenatge a José Martí/Homenatge a Vicent Andrés Estellés: Les dos obres són un homenatge a dos homes compromesos amb la llibertat del poble, poetes i periodistes.

• La referència a Vicente Blasco Ibañez també és molt significativa perquè Estellés és admirador del també escriptor i periodista valencià i republicà. De fet, al capítol del llibre la mare de Vicent arriba a comparar orgullosa al seu fill amb Blasco Ibáñez, així mateix una de les notícies importants i que tots destaquen és sobre ell.