La rosa de paper - el poema

La Cançó de la Rosa de Paper és un dels poemes més coneguts d’un dels grans poetes valencians: Vicent Andrés Estellés.

Cançó de la rosa de paper

Homenatge a José Martí

Ella tenia una rosa,

una rosa de paper,

d'un paper vell de diari,

d'un diari groc del temps.

Ella volia una rosa,

i un dia se la va fer.

Ella tenia una rosa,

una rosa de paper.

Passaren hivern i estiu,

la primavera també,

també passà la tardor,

dies de pluja i de vent.

I ella tenia la rosa,

una rosa de paper.

Va morir qualsevol dia

i l'enterraren després.

Però al carrer on vivia,

però en el poble on visqué,

les mans del poble es passaven

una rosa de paper.

I circulava la rosa,

però molt secretament.

I de mà en mà s'hi passaven

una rosa de paper.

El poble creia altra volta

i ningú no va saber

què tenia aquella rosa,

una rosa de paper.

Fins que un dia d'aquells dies

va manar l'ajuntament

que fos cremada la rosa,

perquè allò no estava bé.

Varen regirar les cases:

la rosa no aparegué.

Va haver interrogatoris;

ningú no en sabia res.

Però, com una consigna,

circula secretament

de mà en mà, per tot el poble,

una rosa de paper.

El poema

Amb esta peça, Estellés ret homenatge al poeta cubà José Martí i el seu poema Cultivo una Rosa Blanca. La Rosa de Paper és una metàfora de la paraula amagada i secreta que creixia i circulava en el temps de la dictadura. La Rosa de Paper està feta amb pètals de llibertat i és el símbol de la resistència del poble. Al poema, Vicent Andrés Estellés fa referència a una dona anònima que té una rosa de paper creada a partir de diaris. Amb la dictadura va arribar la censura que va començar a perseguir la rosa de paper per cremar-la però la gent del poble va aconseguir amagar-la i mantindre-la en secret com una forma de comunicació i resistència. També en este poema, Estellés posa en valor la germandat entre els veïns i veïnes del poble per mantindre els seus arrels i la seua llibertat. El poble, la guerra i la posguerra, junt amb l'amor i la mort, són els temes puntals de l'obra estellesiana.

El poeta

"Alló que val és la consciència de no ser res si no s'és poble"

Vicent Andrés Estellés va nàixer el 4 de setembre de 1924 a Burjassot. Fill de forners, però com ell mateix va definir "no d’amos d’un forn, sinó de jornalers, de treballadors, perquè jo sempre he sigut proletari". Va viure la seua infantesa i joventut al seu poble, amb el qual va mantindre forts arrels. Des de ben xiquet es va mostrar interesat per la lectura i també per l’escriptura. Va començar escrivint prosa però prompte es va adonar que la seua vocació era la poesia. L’esclat de la Guerra Civil, quan tenia 12 anys, el va obligar a deixar els estudis i a partir d'aquell moment va començar una formació autodidàcta. Vicent Andrés Estellés va viure una època en què res no era fàcil, un context històric molt complicat per la literatura, per al periodisme, i per a la lliure expressió de les opinions. Per això, no va ser fins els 70 que comença a publicar-se la seua obra.

Abans d'això, Estellés va ser soldat, va treballar d’orfebre, de mecanògraf i d’ordenança, fins que va cursar estudis a l’Escola Oficial de periodisme a Madrid i el van contractar de periodista al diari Las Provincias de València. L’any 1958 va ser nomenat redactor en cap, càrrec que va exercir fins al 1978. Va ser en este període quan Vicent Andrés Estellés va esdevindre cronista del poble i els seus poemes són reportatges, narracions de fets quotidians, testimoni d'una època, de la cultura popular. És "la veu del poble".

El 1955 es va casar amb Isabel Lorente, la dona a la qual va dedicar els seus poemes d'amor. Al cap d’uns mesos va nàixer la seua primera filla qui va morir de manera prematura,. un fet que va colpir el poeta. Amic d'intel·lectuals com ara Manuel Sanchis Guarner, Maria Beneyto i Joan Fuster, de músics com Ovidi Montllor o Maria del Mar Bonet. Amb totes estes figures va compartir tertúlies literàries i el compromís amb la terra i la seua gent, la llibertat i la dignitat del poble valencià.

Escriptor prolífic. Va escriure més de 40 poemaris, dos obres de teatre, una novel·la i centenars d'articles i reportatges de premsa. Els últims anys va rebre premis i reconeixements importants. A més del Premi d’Honor de les Lletres Catalanes; el 1984 va rebre el Premi de les Lletres Valencianes. A títol pòstum, li van concedir la Medalla d’Or de Belles Arts del Ministeri de Cultura, l'any 1993.

José Martí, Cultivo una rosa blanca

Cultivo una rosa blanca

en junio como en enero

para el amigo sincero

que me da su mano franca.

Y para el cruel que me arranca

el corazón con que vivo,

cardo ni ortiga cultivo;

cultivo la rosa blanca.

José Martí, va nàixer en La Habana l'any 1853, de pare valencià i mare canària. Escriptor, periodista, filòsof i líder polític. Considerat heroi nacional de Cuba perquè va ser un dels qui va organitzar la guerra per la independència. De família espanyola molt jove es va sentir atret per les idees revolucionàries de molts cubans. La seua activitat revolucionària la va iniciar amb la publicació del diari El Diablo Cojuelo, i poc després una revista, La Patria Lliure. Als 17 anys José Martí va ser condemnat a sis anys de presó per la seua pertinença a grups independentistes i poc després va ser deportat a Espanya, on va cursar estudis de dret i filosofia. També va viure a Mèxic i Nova Iork, des d'on va participar en l'organització d'un nou procés revolucionari a Cuba, i el 1892 va fundar el Partit Revolucionari Cubà i la revista Pàtria.

Al mateix temps, va aprofundir en la seua faceta literària. José Martí va ser un dels grans poetes hispanoamericans i figura destacada del Modernisme. La seua obra està centrada en l'ésser humà, la millora de la humanitat i la política dedicada fonalment a l'alliberament de Cuba. Va morir amb 42 anys quan va tornar a Cuba, al capdavant d'un xicotet contingent, abatut per les tropes realistes el 1895. Eixe procés va ser l'inici de la Guerra de la Independència.